El compromís amb…

L'empresa

La primera feina remunerada de Jaume Casademont va ser com a noi d’encàrrecs al despatx d’advocats de Pere Coll, a Girona. Això li va fer passar pel cap la idea d’estudiar Dret, però el destí  el va dur cap a altres camins.

La família li havia advertit sempre que es dediqués al què volgués menys al negoci dels embotits, perquè el seu pare ho havia intentat i no se’n va sortir. L’advocat per al qual treballava, però, assessorava el Gremi d’empresaris de la carn de Girona, i aquest contacte el va fer decidir a intentar reflotar la iniciativa del pare.

La història de Casademont SA neix en el mateix obrador familiar, d’uns 60 metres quadrats. Aquí comença a elaborar la carn i a distribuir-la amb un remolc enganxat a la moto, mentre la seva esposa, Teresa Ruhí, s’encarrega de vendre-la a la xarcuteria Quatre Cantons, a Girona. El negoci creix, i decideixen construir una fàbrica de 2.500 metres quadrats a sobre l’obrador.

El creixement és imparable, i això duu a la construcció de la fàbrica de Constantins, d’uns 20.000 metres quadrats. Aquesta és la seu actual de Casademont SA.

El producte estrella de la marca Casademont és el fuet, amb el qual es tira endavant una campanya publicitària que deixa gravada en la memòria de molts el famòs eslògan “A casa, Casademont”.

La política

La relació de Jaume Casademont amb el món de la política es remunta a principi dels anys 70 del segle passat, quan és nomenat alcalde del seu poble natal, Bescanó (Gironès). Paral•lelament a una època d’important creixement de la seva empresa càrnia, assumeix l’alcaldia de Bescanó entre els anys 1972 i 1976, tirant endavant destacades iniciatives, com ara el Patronat de l’Habitatge. Jaume Casademont va tenir un gran ressó mediàtic com a alcalde de Bescanó a través del què es va conèixer com el “Sistema Bescanó”, un gest ben democràctic en plena època dictatorial: com que havia estat nomenat a dit, va posar el seu càrrec a disposició del poble, que el va ratificar gairebé per unanimitat. Finalment, el 1976 va dimitir perquè no li van aprovar un projecte que s’havia compromès a realitzar.

Poc després, el 1979 va assolir un fort compromís polític esdevenint un dels membres fundadors del nou partit Convergència Democràtica de Catalunya, liderat per Jordi Pujol. Va presidir la Federació de les Comarques Gironines i va ser escollit senador per CiU en la primera i la tercera legislatura (1979-1982 i 1986-1989). Entremig, va ser diputat al Congrés, també per CiU (1982-1986). Encapçalava la llista de les legislatives del 1982, i Girona va ser la única demarcació catalana on no van guanyar els socialistes, sinó CiU.

En aquesta etapa política va viure moments emocionants, com ara quan va pujar a la tarima a defensar l’Estatut de Catalunya del 1979; o amb l’oposició a la llei d’harmonització (LOAPA). Va ser una època d’activitat frenètica, perquè combinava la política amb una empresa en plena efervescència i expansió. El 1982 fins i tot havia arribat a anunciar que deixava la vida política, però finalment es va fer enrera perquè Miquel Roca i Junyent li va demanar que encapçalés la llista de Girona. Va tancar l’activitat política el 1989, empès pel desig de donar pas a noves generacions. Sempre més, però, va fer costat als colors convergents, tot i que manifestava molt respecte per les altres orientacions polítiques. Era un apassionat voraç de la política en general i de la comunicació conciliadora, en particular.

La Universitat

El pas de Jaume Casademont per la política i, especialment l’actitud amb què hi va intervenir, va fer que Jordi Pujol pensés en ell com a primer president del Consell Social de la recent creada Universitat de Girona, l’any 1992. Va ocupar el càrrec durant 10 anys, creant un tàndem memorable amb l’aleshores rector Josep Maria Nadal. Va ser en la festa de comiat a aquest, que Casademont va anunciar la seva retirada del càrrec. Sempre va tenir una especial estimació a aquesta etapa.

Com a homenatge pòstum a la seva tasca, la Universitat de Girona decideix posar el seu nom al primer edifici del Parc Científic i Tecnològic, dedicat a la recerca aplicada i a la transferència de coneixement.

 

L'esport

L’any 1999, el Club de Bàsquet de Girona viu una època delicada que fa perillar el seu manteniment en la lliga ACB, a causa dels seus problemes de finançament. Aleshores Jaume Casademont decideix que la seva empresa esponsoritzi l’equip de bàsquet gironí, assegurant així la seva permanència en la primera categoria del bàsquet català. L’equip es converteix en el Casademont Girona entre els anys 2000 i 2005.

Aquest mecenatge, a més de donar un rellevant impuls al bàsquet gironí, atorga una gran difusió a la marca Casademont.

 

La família

Tot i les múltiples i diverses facetes públiques i socials en què intervé Jaume Casademont al llarg de la seva vida, la seva principal passió és la seva família. El 16 de juliol del 1956 es casa a Bescanó amb Teresa Ruhí, i junts tenen 6 filles. Amb els anys, els gendres i els néts, Jaume Casademont mor acompanyat d’una família de 26 membres.

Els últims anys de la seva vida, a mida que va afluixant el ritme frenètic de la seva activitat social i professional, s’entrega intensament a la seva família. A més d’organitzar festes i trobades de tota mena, com ara uns dinars mensuals en què assigna a cada membre de la família l’elaboració d’un menú temàtic, cada dia 1 de cada mes escriu unes “Cartes Tardanes del pare” a les filles per mantenir viva i permanent la comunicació amb elles.