Jaume Casademont i Perafita és un referent de la vida social, política, econòmica i cultural, especialment a Bescanó i a Girona, on va néixer i va viure, però la seva projecció s’estén arreu dels Països Catalans i l’Estat espanyol. A ell, a més, li entusiasmava considerar-se un ciutadà europeu, i de fet, a través dels embotits Casademont, la seva presència es va ampliar al mercat europeu, i fins i tot més enllà d’aquestes fronteres. El seu despatx del domicili familiar de Girona encara ara està presidit per un gran mapa de tot el món. A la  memòria de tothom qui el va conèixer queda fixada la seva impressionant visió mundial i de futur, però també que sempre va tenir molt
present els seus orígens i els peus ben posats al terra que trepitjava. 

Jaume Casademont va néixer el 27 d’agost del 1931 a Bescanó, a Can Faldilla, on els seus pares, en Pere i la Teresa, regentaven una botiga i un petit escorxador. De ben petit, veia el pare com matava el porc i venia productes elaborats  a la botiga. Era una feina dura i van patir moltes dificultats, per la qual cosa sovint li deien: “no et dediquis mai al món dels
embotits!”.

En l’aspecte social, aviat va començar a participar en diverses activitats del poble: organitzava festes de barri, jugava a l’equip local de futbol i, als setze anys, havent de falsificar el carnet perquè constés que era major d’edat, es va convertir en president del club futbolístic. Ho va ser dues etapes. També es va vincular a l’Alba Bescanonina des de la seva fundació, i va formar part de l’equip de ping pong, un esport amb què va arribar a assolir el títol de subcampió de Catalunya.
Quant als estudis, després del seu pas per l’escola de Bescanó, va continuar als Hermanos de la
Salle, primer a Salt, i després a Girona, on va cursar comerç.

Als setze anys va començar a treballar com a noi d’encàrrecs al despatx de l’advocat Pere Coll, a Girona. Mentrestant, a les nits preparava el Peritatge Mercantil a l’Acadèmia Empòrium. Pere Coll era l’assessor del gremi d’empreses dedicades a la carn, i entre aquesta presa de contacte i el propòsit de tirar endavant el negoci del pare, en Jaume va decidir entregar-se a allò que tant li havien advertit que no fes. Treballava amb l’advocat, aprofitava els migdies per vendre embotits, i
els vespres, per repartir les comandes amb una moto i un remolc.
 
El 16 de juliol del 1956 es va casar a l’església de Sant Llorenç de Bescanó amb una de les dues filles del mestre de Bescanó, Teresa Ruhí. Ella es va llicenciar en Magisteri, però va decidir fer costat a en Jaume en el negoci. Plegats, ja van fer els embotits que es van servir en el convit del
seu casament, que es va celebrar a l’escola del poble.

El 1957 el jove matrimoni va llogar una botiga als Quatre Cantons de Girona per vendre els seus embotits. Es deia Tocinería Quatre Cantons. En aquest temps van néixer les dues primeres filles. En van acabar tenint sis. Totes, nenes!

L’any 1960, van deixar la botiga i van tornar a Bescanó, on el petit obrador de 60 metres quadrats es va convertir en una fàbrica de 2.500 metres quadrats. Era un edifici de quatre plantes, i a dalt de tot hi van construir la vivenda familiar. La indústria va anar creixent i, davant la impossibilitat d’ampliar l’edifici, es va construir una nova fàbrica a Constantins, al terme municipal de Sant Gregori. És la seu actual de Casademont S.A.

La intensa activitat empresarial dels anys seixanta i setanta no va impedir a Jaume Casademont d’involucrar-se en altres àmbits. Va ser alcalde de Bescanó entre els anys 1972 i 1976, període en què va impulsar el Patronat de la Vivenda al poble, que va permetre a moltes famílies accedir a
vivendes dignes a preus assequibles.

El 28 de gener del 1978 va guanyar, dins del Premi Recull de Blanes, la categoria del Josep Ametller, amb l’assaig político-econòmic titulat “Serem si volem”. Hi recollia un ideari de valors i actituds del poble català al qual es va mantenir fidel sempre més. El premi tenia una dotació de 50.000 pessetes, i Casademont la va donar íntegrament a l’objectiu de tirar endavant la revista local “La Pilastra”. “Vull que el que ve de la cultura, vagi per a la cultura”, va dir. La revista continua publicant-se en l’actualitat.

Poc després, el 1979 va assolir un fort compromís polític esdevenint un dels membres fundadors del nou partit Convergència Democràtica de Catalunya, liderat per Jordi Pujol. Va presidir la Federació de les Comarques Gironines i va ser escollit senador per CiU en la primera i la tercera legislatura (1979-1982 i 1986-1989). Entremig, va ser diputat al Congrés, també per CiU (1982-1986). Encapçalava la llista de les legislatives del 1982, i Girona va ser la única demarcació catalana on no van guanyar els
socialistes, sinó CiU.

En aquesta etapa política va viure moments emocionants, com ara quan va pujar a la tarima a defensar l’Estatut de Catalunya del 1979; o amb l’oposició a la llei d’harmonització (LOAPA). Va ser una època d’activitat frenètica, perquè combinava la política amb una empresa en plena efervescència i expansió. El 1982 fins i tot havia arribat a anunciar que deixava la vida política, però finalment es va fer enrera perquè Miquel Roca i Junyent li va demanar que encapçalés la llista de Girona. Va tancar l’activitat política el 1989, empès pel desig de donar pas a noves generacions. Sempre més, però, va fer costat als colors convergents, tot i que manifestava molt respecte per les altres orientacions polítiques. Era un apassionat voraç de la política en general.
En la dècada que va del 1992 al 2002, Jaume Casademont va desenvolupar i gaudir intensament una altra faceta social. Va presidir el Consell Social de la Universitat de Girona. Amb Josep Maria Nadal al capdavant del rectorat,  van fer una important tasca per aconseguir integrar l’Estudi General i la Politècnica i dotar de prestigi la UdG. L’1 de març del 2003, coincidint amb la inauguració de la seu del Consell Social, Casademont va rebre un homenatge de la Universitat de Girona, presidit per Jordi Pujol, i se li va concedir la Distinció del Consell Social.
Jaume Casademont va intervenir, a més, en el món esportiu gironí, quan el 1999 Casademont S.A. va assumir el patrocini del Club de Bàsquet Girona, amb la qual cosa es va garantir la permanència de l’equip a la lliga ACB. Aquesta esponsorització es va mantenir fins a la temporada 2004-2005.
Entre altres reconeixements, també cal destacar que el 1998 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla del President Macià, per la seva dedicació i constància, i el seu esperit
d’iniciativa en el treball.

Entre els homenatges pòstums, la UdG ha decidit de posar el seu nom al primer edifici del Parc Científic i Tecnològic; i l’Ajuntament de Bescanó també li posarà a un carrer de nova creació en el
poble.

Tomàs Sobrequés

Miquel Roca i Junyent